Ofrenda realizada por Joaquin Llácer Sancho, Consuelo Frigols Cabanes y Carmen Llácer Frigols, familiares de las víctimas de Sellent, en el homenaje realizado delante de la estación de Renfe de Xàtiva
Artículo de prensa publicado por el diario Levante EMV el día del 75 aniversario
Fotografías de algunos familiares de las víctimas del bombardeo
Texto del artículo publicado por Levante EMV
En el moment en què se’m va demanar que escriguera estes línies la primera cosa que em vaig plantejar va ser en qualitat de què escriuria este article per a parlar d’Antonino; Com expresident de la Societat Musical, com a veí de Sellent o com a company de treball i amic que he sigut.
Com a amic ja he tingut l’oportunitat d’oferir-li el meu particular i humil homenatge en la premsa. I com a veí vaig ser un més dels molts presents en el seu funeral on pràcticament tot el poble ens vam donar cita mostrant el gran afecte que li teníem.
Així que, després d’una breu reflexió, de seguida vaig decidir que estes paraules escrites en el llibre destinat a la festa de Santa Cecília havien de ser dedicades com a president de la Societat Musical que vaig ser des d’Octubre de 1993 a Desembre de 1996, i on inclús ell va ser un dels meus ajudants en la junta directiva.
Per endavant vull agrair públicament a la junta directiva de la S.M. Sellent que m’hagen sol·licitat una referència literària sobre la figura d’Antonino, aportació que realitze amb molt de gust.
Els següents paràgrafs estan plens de nostàlgia, d’afecte i de reconeixement a la seua figura.
Antonino Simó Mascarell va entrar a formar part d’esta gran associació responent amablement a la meua petició en una de les renovacions que vam tindre en la junta directiva. Corria el mes de Novembre de 1995 i un vocal de la junta va causar baixa, amb la qual cosa vaig pensar en ell amb qui tenia una gran amistat i confiança.
Recorde amb quina predisposició es va incorporar. Va entrar amb molt d’entusiasme a treballar junt amb mi. Amb moltes ganes de col·laborar i aportar el que poguera per a contribuir en el creixement de la música en el municipi. Va estar com a vocal amb mi fins que vaig deixar el càrrec un any després. Ell també va deixar entonces la Societat Musical.
Però era qüestió de temps el que tornara a acostar-se a la música. Alguna cosa per dins l’inquietava i l’any 2000 va entrar a capitanejar la Societat Musical de Sellent sent triat president. Però el seu desig arribava més enllà i es va incorporar amb els educandos a estudiar solfeig. Somiava arribar a ser músic.
En 2001 la Societat complia 10 anys i la junta directiva que ell presidia ens va demanar als anteriors presidents una col·laboració literària per al llibre de Santa Cecília, gest que vam agrair i vam acceptar gustosament tots els seus antecessors. Junt amb ell vam expressar en aquell llibre la nostra satisfacció pel bon camí de l’entitat i el feliç aniversari.
Amb el mateix entusiasme ha conduït la Societat fins a l’últim dia en què va tindre forces per a estar amb els seus músics. Músics que tant l’apreciaven per ser tan generós en el seu tracte cap a ells. De fet fins en l’última renovació de la junta directiva va sucumbir davant de la petició dels jóvens de quedar-se junt amb ells.
Antonino en el llibre de Santa Cecília de 2007 escrivia la seua salutació en la qual agraïa a la nova junta directiva la confiança renovada en la seua persona, entonces ja estava malalt, encara que ningú, ni ell, podíem imaginar la gravetat ni el trist desenllaç. Va ser el seu últim saluda i per a acabar-lo es despedia no com a president sinó com a amic. Una mostra més de la seua voluntat de proximitat a tots.
Durant els últims mesos ha assistit a tants actes com la seua salut li ha permés. Traient forces en molts moments d’on no les tènia. Mostrant ànims que a penes li quedaven. En els últims actes eren evidents els seus ulls emocionats. Ell veia que s’allunyava a poc a poc de la seua gran passió per la música, i també dels seus músics. És per això que ells mateixos li van donar un afligit adéu que ens va fer emocionar-nos a la resta d’acompanyants en el funeral.
Antonino era un gran amant de la festa. Amb les seues bromes i amb els seus acudits. Sempre les ha viscut amb intensitat. Estes festes de la música ja no les compartirem amb ell, però estic segur que ell estaria molt content que els seus músics les disfruten com sempre han fet. I així deu ser perquè la vida seguix.
A continuació vull recuperar i reproduir un paràgraf que vaig escriure en el llibre de la festa de Santa Cecília de 1996, any en què vam celebrar el quint aniversari de la Societat Musical de Sellent.
“Els anys passen, i les persones també passem com els anys; aportem el nostre granet d’arena i ens anem després sense fer ruido. I ho fem orgullosos per un Nom i una Bandera; una entitat que va nàixer un dia, però que tot i que passen els anys, mai deu morir ni eixir sense fer ruido.”
Jo em referia entonces a eixir de la Societat decorosament i en el moment oportú deixant pas a altres persones, a noves idees. Però Antonino ha eixit d’ella sent president, per força major, i sense poder acabar els seus propòsits. I per descomptat sense veure complits alguns dels seus màxims desitjos com a músic i com a directiu.
Per això si em permeten les meues últimes paraules van dirigides a ell. El meu últim desig va dirigit a tu, estimat Antonino. Com expresident, com a amic i com a veí de Sellent desitge que la teua labor i dedicació tinga algun dia el reconeixement que es mereix, i que el teu nom visca recordat en el temps. Tinc l’esperança que així serà.
Jose Ant. San Martin Frigols
President S.M. Sellent 1993-1996
Sellent és un municipi molt menut on tots ens coneixem, no és difícil entrellaçar vincles uns amb altres des de molt jóvens. Així les nostres vides es van encreuar sent jo bé jove i quan per a mi eres el pare del meu amic Dani. Anys més tard vaig anar a treballar amb tu, vam treballar junts nombroses temporades i en diferents dedicacions, i en una determinada època inclús vam arribar a compartir negocis. L’amistat va anar fluint i ja mai es va diluir. Encara amb la nostra diferència d’edat ens hem considerat bons i grans amics.
Anys més tard sent jo president de la Societat Musical de Sellent vas entrar a formar part de la meua junta directiva i també vam compartir bons moments inesborrables. L’afició per la música va anar creixent en tu fins al punt en què anys despres vas arribar a ser tu el president i te vas llançar a estudiar per a ser músic. Has sigut un president exemplar i molt volgut pels companys, i per tot el que hem compartit has deixat empremta en el meu cor igual que la deixes en molts dels teus músics als que has mimat fins a l’últim dels teus dies.
Este és el meu humil i sentit homenatge per a tu. Perquè vas ser un gran company i millor amic. Et recordarem amb molt d’afecte. Descansa en pau Antonino.
Jose Ant. San Martin Frigols
President S.M. Sellent 1993-1996
Sellent Viu 